Nínxol tortuga mediterrània:
La tortuga mediterrània ocupa un nínxol ecològic ben
precís, en què entren en joc diversos dels seus elements: la geografia,
procurant zones d'insolació i sols on hivernar; la vegetació com a aliment i
refugi; la fauna de carnívors que depreden sobre l'espècie, tot plegat forma un
entramat complex que s'anomena biocenosi i que ha anat sofrint canvis al llarg
del temps.
Hàbitat de la tortuga mediterrània:
Les espècies estan inscrites en el seu entorn. Les
relacions i dependències amb els seus elements, s'anomena sistemes ecològics.
La tortuga mediterrània, a diferència de la tortuga
nord-africana que és molt estepària, és una espècie del bosc mediterrà
esclarissat, amb una estructura arbòria permeable i abundància de brolles. Els
marges de bosc i els espais més oberts són necessaris pel desenvolupament de la
posta.
Aquest hàbitat localitzat a la solana de la serra, entre
els 100 i 400 metres d'altitut, ha estat secularment humanitzat, aprofitat per
l'explotació de vinyes i olivets, pel carboneig i l'extracció del suro, però
més encara per la ramaderia, local i transhumant.
Aquesta constant i antiga transformació del medi ha
suposat la reculada de l'espècie cap a nuclis més reduïts, desapareguent i
enrarint-se en amples zones
.
.
Nínxol del tauro blanc:
Hàbitat del tauro blanc:
El tauró blanc viu a les zones de la plataforma continentall, a prop de les costes, on l'aigua és menys profunda. És en aquestes zones on l'abundància de llum i corrents marines genera una major concentració de vida animal, el que per aquesta espècie equival a una major quantitat d'aliment. No obstant això, estan absents dels freds oceans àrtic i antàrtic, malgrat la seva gran abundància en plàncton, peixos i mamífers marins. Els taurons blancs tenen un avançat metabolisme que els permet mantenir-se més calents que l'aigua que els envolta, però no prou com per poblar aquestes zones extremes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada